El passat diumenge i dilluns 28 i 29 de setembre es van registrar al Mas de Barberans pluges torrencials de més de 220 l/m², fet que no és cap novetat en els darrers anys. Tots sabem, que la “manera” de ploure ha canviat, tots som conscients o hauríem de ser-ho, que el canvi climàtic no va de broma i els fets ho demostren. Molts pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre han iniciat obres importants de planificació de pluvials, bombes i desaigües, com és el cas d’Amposta, invertint en sistemes de drenatge i prevenint de manera molt encertada per evitar el desastre i caos que patien algunes parts urbanes arran de grans aiguats. I és gràcies precisament a aquests tipus d’obres que van poder evitar grans destrosses pels més de 300 litres l/m² acumulats en ben poques hores.
En municipis com el meu, el Mas de Barberans, l’orografia ens ho posa fàcil… gràcies al fet que els nostres avantpassats van construir-lo afavorint el drenatge natural i evitant l’acumulació d’aigües aprofitant la mateixa natura. De totes maneres hi ha situacions que s’escapen de la gestió municipal, i que se’n deriven dels efectes dels aiguats, i que podem qualificar d’intolerables i indignes.
Així, el 28 de setembre, poques hores després de l’inici de la pluja al nostre municipi va caure la xarxa elèctrica i fins 11 hores després no es va restablir. Entremig d’aquest despropòsit, telefonades des del Govern, consellera, president de la Generalitat, CECAT, etc.; tots interessats per la situació que vivíem i que superava les bones intencions de tothom.
Al mateix temps, comerços sense poder obrir, gent gran als domicilis amb necessitats diverses, persones amb necessitats de salut sense que els seus dispositius funcionessin, restaurants i carnisseries amb menjar a les càmeres frigorífiques i que s’ha malmès, vacunes al consultori on s’ha trencat la cadena de fred i s’hauran de retirar, etc.
I molta atenció; quaranta hores sense cobertura completa de telefonia, molts llocs del municipi sense xarxa ni connexió a internet. Quaranta hores.
Ara bé, el més intolerable i indignant és que cada vegada que plou es repeteix la situació de talls de llum (en els darrers anys, és cert que no de tantes hores) però sí de caiguda del sistema de telefonia mòbil i connexió a internet. Cal dir que el nostre municipi no té fibra òptica i ens connectem per satèl·lit a les xarxes de telecomunicacions, una desigualtat més de la ruralitat, per posar sobre la taula.
I és per això que en aquest context, vull reivindicar l’Estatut de municipis rurals aprovat aquesta legislatura amb un consens polític important i gestat durant el govern del president Aragonès. Ens omplim la boca de Ruralitat, d’equittat social, en serveis, en educació i en salut i la realitat és ben trista… continuem estant a les mans d’empreses que gaudeixen de certa impunitat mentre es deixen pobles incomunicats durant hores en situacions d’emergència (el mateix va passar a l’incendi de Paüls el passat mes de juliol).
Aquesta reivindicació i creure que sense la massa rural del país no som ningú s’ha de fer des de les institucions, l’Estatut de municipis rurals ha estat un punt d’inflexió en les polítiques del nostre país, i ara l’hem de fer valdre. També per ajudar a millorar els equipaments als nostres municipis i fer actuacions legislatives per assegurar que tant el subministrament elèctric com les comunicacions no fallaran, i continuaran funcionant en els moments d’alerta, i deixaran els nostres pobles a fosques o incomunicats.
